De la web http://www.tv3.cat/pprogrames/30minuts/30Seccio.jsp
El próximo domingo 5 de abril el programa "30 minuts" de Televisió de Catalunya dedica su reportaje a la historia de las chabolas de la ciudad de Barcelona, donde llegaron a vivir 100.000 personas. A continuación publicamos el resumen (en catalán) del documental:
Una exposició al Museu d'Història de Barcelona i diversos estudis en marxa contribueixen ara a aprofundir en aquella realitat oblidada. 30 Minuts aborda també la qüestió directament amb gent que va passar per aquella experiència.
Trobar un lloc per viure mínimament digne és un problema per a molts milions de persones arreu del món, persones que s'han de conformar amb unes condicions que podem anomenar d'infrahabitatge. I aquí, a Catalunya, la vivenda torna a ser un greu problema per a molta gent. Perquè el cost desorbitat la fa inaccessible o perquè molts nouvinguts no troben inicialment més que habitatges precaris i en mal estat.
Val la pena recordar uns anys no gaire llunyans en què potser unes 100.000 persones, només a Barcelona, van haver de passar tota una part de la seva vida en una barraca sense aigua corrent, sense llum i sense els serveis més elementals.
Quan entre 1950 i finals dels anys 60 una allau d'immigrants de tot Espanya, i també de l'interior de Catalunya, va arribar a les ciutats catalanes, no hi havia habitatge social i els barris de barraques van créixer espontàniament, construïts pels habitants mateixos. Es van estendre per indrets inhòspits, com la platja del Somorrostro, o van envair la muntanya de Montjuïc i altres turons. Els habitants eren treballadors, gent integrada en la vida urbana, però havien de viure en uns barris desatesos, i formaven com una ciutat al marge. Durant uns anys, van haver de suportar mesures repressives i discriminació, i vivien amb la por que enderroquessin la barraca que tenien per casa.
Els barraquistes van haver de lluitar molt per millorar unes condicions de vida molt dures i per aconseguir un habitatge digne. Van passar bastants anys fins que van començar a fer-se polígons urbans per reallotjar-los. Molts d'aquests polígons es van fer a corre-cuita i amb greus mancances, en llocs remots i mal comunicats. Per a milers de persones, la precarietat encara va durar dues o tres dècades més, fins que aquests barris van arribar a integrar-se plenament en la ciutat.
L'experiència de la vida a les barraques, d'uns temps molt durs, està gravada en el record de milers de persones. El reportatge recull el testimoni d'algunes d'aquestes persones. Creuen que no s'ha d'esborrar la memòria d'aquella època, i que per entendre la ciutat actual s'ha de conèixer també aquesta "altra" història.
El próximo domingo 5 de abril el programa "30 minuts" de Televisió de Catalunya dedica su reportaje a la historia de las chabolas de la ciudad de Barcelona, donde llegaron a vivir 100.000 personas. A continuación publicamos el resumen (en catalán) del documental:
Una exposició al Museu d'Història de Barcelona i diversos estudis en marxa contribueixen ara a aprofundir en aquella realitat oblidada. 30 Minuts aborda també la qüestió directament amb gent que va passar per aquella experiència.
Trobar un lloc per viure mínimament digne és un problema per a molts milions de persones arreu del món, persones que s'han de conformar amb unes condicions que podem anomenar d'infrahabitatge. I aquí, a Catalunya, la vivenda torna a ser un greu problema per a molta gent. Perquè el cost desorbitat la fa inaccessible o perquè molts nouvinguts no troben inicialment més que habitatges precaris i en mal estat.
Val la pena recordar uns anys no gaire llunyans en què potser unes 100.000 persones, només a Barcelona, van haver de passar tota una part de la seva vida en una barraca sense aigua corrent, sense llum i sense els serveis més elementals.
Quan entre 1950 i finals dels anys 60 una allau d'immigrants de tot Espanya, i també de l'interior de Catalunya, va arribar a les ciutats catalanes, no hi havia habitatge social i els barris de barraques van créixer espontàniament, construïts pels habitants mateixos. Es van estendre per indrets inhòspits, com la platja del Somorrostro, o van envair la muntanya de Montjuïc i altres turons. Els habitants eren treballadors, gent integrada en la vida urbana, però havien de viure en uns barris desatesos, i formaven com una ciutat al marge. Durant uns anys, van haver de suportar mesures repressives i discriminació, i vivien amb la por que enderroquessin la barraca que tenien per casa.
Els barraquistes van haver de lluitar molt per millorar unes condicions de vida molt dures i per aconseguir un habitatge digne. Van passar bastants anys fins que van començar a fer-se polígons urbans per reallotjar-los. Molts d'aquests polígons es van fer a corre-cuita i amb greus mancances, en llocs remots i mal comunicats. Per a milers de persones, la precarietat encara va durar dues o tres dècades més, fins que aquests barris van arribar a integrar-se plenament en la ciutat.
L'experiència de la vida a les barraques, d'uns temps molt durs, està gravada en el record de milers de persones. El reportatge recull el testimoni d'algunes d'aquestes persones. Creuen que no s'ha d'esborrar la memòria d'aquella època, i que per entendre la ciutat actual s'ha de conèixer també aquesta "altra" història.
1 comentari:
Buenas tardes,
Me llamo Oscar Dhooge, soy de origen Belga y vivo desde diciembre 2005 en Poble Sec.
Estoy haciendo un proyecto documental fotográfico para mi curso de documental de autor, referente a la gente mayor que tenían relación con lo que eran las barracas de Montjuic.
me gustaría averiguar si habría interés de dicho grupo de personas en participar en mi proyecto sobre el rostro olvidado del pasado de las barracas.
Me quedo buscando mas información sobre aquella época, y mas bien gente que tenían relación o pueden poner testimonios referente a la era de las Barracas.
No debería ser 100% de Montjuic, si haya personas de Somorrostro o barrios simulares también serán bienvenidos.
Es para plasmar la memoria y la visión, que no queda nada perdida, porque cada vez hay menos personas de aquella época.
Así que, si conocéis personas que quieren y pueden participar, bienvenida será!
Un resumen corto;
Se trata de hacer entrevistas abiertas, donde el testimonio esta central, basado en memorias, anécdotas tal vez con algún material físico, y lo grabo con videocámara, ademas plasmo momentos de las entrevistas con fotografías, y busco enlaces con situaciones contemporáneas del fenómeno de Infravivienda, reflejado mediante fotografía.
PARA MAS INFO: oscardhooge@yahoo.com
gracias para vuestro interes,
Un saludo,
Oscar
Publica un comentari a l'entrada