Informe Territorial de la Provincia de Barcelona 2008

Se ha producido un cambio en la fecha de presentación del Informe Territorial de la Provincia de Barcelona 2008, editado por la Cámara de Comercio y la Diputación de Barcelona, prevista inicialmente para el día 21 de mayo. La fecha definitiva es el 10 de junio a les 12h en el mismo lugar (Llotja de Mar).

Entre los artículos de análisis del Informe hay uno firmado por el autor de este blog y por la directora del IERMB, Carme Miralles-Guasch, titulado "Movilidad cotidiana a la provincia de Barcelona y en Catalunya. Un análisis a partir de la Encuesta de Movilidad Cotidiana 2006".

El fracàs de Renfe com a operador metropolità

Article d'opinió publicat al diari El Punt (15/05/2008).

Un estudi de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) del qual es fa ressò avui aquest diari explica negre sobre blanc el que per milers d'usuaris de Renfe és tan sols una percepció: fa vint anys els trens anaven més ràpid. Eren més ràpids i, en algun cas, també tenien més freqüència que en l'actual sistema de rodalies. És el cas de la connexió de Barcelona amb l'aeroport del Prat, que és potser l'exemple més sagnant perquè perjudica una connexió bàsica de l'àrea metropolitana i la seva projecció cap al món. L'any 1982 hi havia entre Sants i l'aeroport un tren directe cada vint minuts, i feia el recorregut en onze minuts. Avui, el servei de rodalies de Renfe ofereix un tren cada mitja hora que s'atura a totes les estacions en un trajecte de vint minuts. La connexió de Barcelona amb el seu aeroport és manifestament pitjor que fa vint-i-cinc anys, amb la paradoxa que els usos i la impor- tància estratègica de l'aeroport com a enllaç internacional són molt més grans ara que fa un quart de segle. Ara es fan més parades en estacions i baixadors, però no s'han posat més vies, de manera que els trens triguen més per fer el mateix recorregut. Aquesta política de Renfe ha fet desaparèixer els trens semidirectes que unien en només vint minuts Barcelona i Mataró (ara el trajecte és de trenta-cinc minuts), i impedeix tornar a muntar serveis directes i semidirectes sense perju- dicar la resta de la xarxa de rodalies. Aquests serveis ràpids donarien molta més eficiència a un transport que és clau per al bon funcionament de la xarxa de ciutats que és avui el nucli central de Catalunya. Però la falta d'inversions i de planificació de l'Estat ens ha portat al punt actual, en el qual gairebé sempre és més ràpid fer el trajecte en cotxe que en tren. Aquest fet delata el greu fracàs de Renfe com a operador al servei d'un bon desenvolupament metropolità.

Barcelona, metaciutat

De www.cccb.org:

La intensa transformación urbana de Barcelona generada a raíz de los Juegos Olímpicos de 1992 ha supuesto el reconocimiento de la ciudad a nivel global como modelo de desarrollo urbano y cohesión social. Sin embrago, en los últimos años la nueva realidad está haciendo que ese modelo se tambalee. Con motivo de la publicación del libro La metaciudad: Barcelona. Transformación de una metrópolis (Anthropos), el CCCB dedica un debate a analizar algunos de los principales retos espaciales, culturales y sociales que experimenta la Barcelona de hoy.

Clicad en las imágenes superiores para descargar el programa de las jornadas en formato PDF.